Dormir, anar al bany, menjar, manipular els comandaments, fer experiments al laboratori, poder observar la Terra des d’una petita finestreta… Sí, ara pots fer-te una bona idea de com viuen els astronautes quan estan en òrbita gràcies a la rèplica de la primera estació espacial Mir que el Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) exhibeix dins de l’exposició Una MIRada a l’espai.
L’equip d’Habilis.cat la visita acompanyats de l’Arnau i en Bruc, de 7 i 5 anys, que en descobrir el primer mòdul de l’estació, el que correspondria a l’habitatge, arrenquen a córrer, pugen les escales metàl·liques precipitadament i desapareixen estació espacial endins. En accedir-hi nosaltres, ens el trobem assenyalant la figura de l’astronauta que s’hi veu al fons. Després es passen una bona estona contemplant la pila de paperassa, botons i instrumental varis que ens fan anomenar un a un. Curiosament, allò que més el sobta és un dels pocs artefactes que a nosaltres ens resulta del tot familiar: una col·lecció de vells cassetes de música. “Què són aquestes coses?”, ens pregunten assenyalant -los. La disposició en vertical dels sacs de dormir és una altra dels relats que els fa badar la boca. Això de dormir de peu dret els sembla al·lucinant. Nosaltres, val a dir, també estem fascinats. Mai no ens hauríem imaginat poder ser dins d’una estació espacial tan fidel a la realitat.
15 anys surant per l’espai
En sortir del mòdul, ens entretenim a llegir uns panells que ens presenten la història i les missions de l’estació espacial Mir durant els seus 15 anys de vida emmarcats en el context de la cursa espacial que es va produir entre l’URSS i els Estats Units durant la Guerra Freda. Operada per la Unió Soviètica i posteriorment per Rússia, la Mir va ser la primera estació orbital habitable i un laboratori de proves per poder fer experiments científics i observacions astronòmiques amb regularitat. De fet, la seva presència ha permès batre tots els rècords de permanència d’éssers humans a l’espai.
A mitja lectura dels panells, ens adonem que els nostres petits acompanyants han tornat a desaparèixer. Els sentim jugar dins del segon mòdul, el del laboratori per fer-hi experiments i observacions astronòmiques, ple de comandaments i atractius botons lluminosos que, en aquest cas, poden tocar i remenar. La foscor, els sons i les imatges de l’espai que van apareixent a la finestra del fons els han despertat la imaginació i ens els trobem simulant un enlairament.
Una rèplica de pel·lícula
La rèplica de la MIR ha estat cedida pel Grup MEDIAPRO, que la va crear per al rodatge de la pel·lícula Sergio & Serguéi (Ernesto Daranas, 2018). El film s’ambienta dins l’estació espacial l’any 1991, en ple esfondrament de l’URSS, per narrar la relació entre l’astronauta rus Serguéi Asimov i un radioaficionat i professor cubà que assisteix desolat a la caiguda del bloc comunista.
Aprofitant aquest fet, “Una MIRada a l’espai” també reflexiona sobre les relacions d’intercanvi entre ciència i ciència-ficció a través de la història de diferents pel·lícules, mostra les impressionants i no sempre prou ben conegudes aportacions de la tecnologia espacial a la nostra vida quotidiana i ens presenta les missions actuals i futures d’exploració de l’espai.
A l’Arnau i al Bruc el que més li agrada de tot el que ve a continuació són les dues pel·lícules que s’exhibeixen a la cúpula del Planetari, una experiència audiovisual immersiva a través de projeccions audiovisuals en 360 graus dedicades a explicar el Sol, el sistema solar i les condicions que fan possible la vida en un planeta.
Els mestres disposeu d’un munt de recursos educatius i fitxes didàctiques associades a aquesta exposició.
Publicitat
Articles relacionats
