Aprendre amb les mans

Arqueòlegs espacials: els Indiana Jones del segle XXI

Les imatges via satèl·lit permeten localitzar jaciments que els arqueòlegs fa dècades que busquen
Les imatges via satèl·lit de Google Earth van inspirar l’egiptòloga Sarah Parcak a impulsar una nova disciplina arqueològica amb la qual ja s’han trobat més de 3.000 jaciments.
6 de juliol de 2022 –
 Sònia Casas

El novembre del 2015, l’arqueòloga Sarah Parcak va deixar astorat el ju­rat dels Premis TED en presentar-los un projecte sorprenent: Globalxplo­rer, una plataforma col·laborativa de la qual pot formar part qualsevol per­sona i que analitza infinitat d’imatges pre­ses pels satèl·lits per buscar indicis de jaciments arqueològics.

Globalxplorer va aconseguir el premi, valorat en un milió de dòlars. Què han assolit des d’aleshores?
Avui tenim 100.000 voluntaris de 120 països comparant imatges via satèl·lit. Diria que menys de Corea del Nord i Groenlàndia no ens en falta cap. Portem visualitzades 20 mili­ons d’imatges via satèl·lit i tenim lo­calitzats 3.100 jaciments potencials. En el cas d’Egipte, han descobert 17 piràmides i 1.000 tombes potencials.

Les imatges via satèl·lit solen ser confoses per als ulls profans. Com pot un ciutadà normal i corrent iden­tificar una possible resta?
Cal entrenar una mica les tècniques de detecció visual però no és difícil. Ho expliquem a través d’uns vídeos tu­torials on s’indica què vol dir un tipus de forma o un patró determinat a la sorra… Quan la perso­na s’ha format, li assignem un paquet d’imatges i quan creu que ha identifi­cat algun vestigi, ens ho notifica.

Què feu llavors?
Tractem la imatge aplicant-hi infraro­jos i l’acolorim per ressaltar bé el que s’hi veu. Així confirmem que, en efec­te, hi ha un jaciment amagat sota ter­ra. Si considerem que podria ser una troballa important, ens desplacem al lloc per fer una prospecció in situ amb un equip d’arqueòlegs que llavors en­geguen les tècniques i procediments habituals: georadar, magnetonomia…

Hi ha alguna tro­balla que per a tu fos una sorpresa?
Un amfiteatre romà situat als afo­res de Roma. Em va impressionar la claredat de les imat­ges que en vam treure. Es veien clara­ment el gruix dels murs, les anelles de les grades i fins i tot els seients en se­micercle.

Un equip d’arqueò­legs buscava l’amfiteatre des de feia 25 anys. El vam tro­bar amb les imatges via satèl·lit a 40 metres d’on ells el buscaven

Com eviteu que algú es vulgui aprofi­tar dels coneixements i eines tecnològiques que els proporcioneu per, per exemple, perpetrar un saqueig?
Amb un sistema que hem desenvolupat i que bloqueja la localització GPS de les imatges que donem per analitzar. Quan un ciutadà voluntari rastreja una zona no sap a quin terri­tori concret de la Terra pertanyen aquelles imatges.

El 1906 les imatges que el pilot de zepelins Philip H.Sharpe va fer de Stonehenge van representar l’inici de l’arqueologia aèria. Quines altres fites han permès arribar fins a l’arqueologia espacial actual?
Hi ha tres grans moments. Als anys 60, amb el desenvolu­pament dels raigs infrarojos, als anys 70, amb les primeres bases d’ob­servació de la NASA i la proliferació de satèl·lits, i posteriorment l’apari­ció d’internet i, més concretament, de Google Earth, que, de fet, és l’eina que em va inspirar a mi.

Com va sorgir-li la idea?
Fa vint anys, mentre de­senvolupava un sistema per trobar re­cursos hídrics al desert d’Egipte. Vaig pensar que molt a prop de les fonts d’aigua hi podia haver jaciments an­tics que aprofitessin aquelles mateixes fonts. I així vaig començar.

En saber que la NASA tenia una sec­ció dedicada a la recerca arqueològi­ca vaig corroborar que l’arque­ologia espacial era una disciplina, tot i que no me n’haguessin parlat mai a la universitat

També esteu apunt d’engegar un projecte a l’Índia.
Sí, estem treballant amb diverses institucions índies per fer un mapa complet dels jaciments arqueològics del país. És un gran projecte, per al qual estem preparant també unes ei­nes que permetin una interacció més ràpida i intensa amb els voluntaris que rastrejaran les imatges.

De quina manera?
M’imagino un missatge que surti a la pantalla i digui «Sí, has trobat un antic fort» o «No, això és una cons­trucció moderna». Crec que un siste­ma més interactiu pot motivar enca­ra més a buscar vestigis arqueològics i a democratitzar encara més aquesta disciplina.

Si voleu saber més coses sobre l’arqueologia espacial, podeu llegir el llibre Parcak: La arqueologia del espacio (Grupo Planeta).

Publicitat

Articles relacionats