Mòdul d'Astronomia (11-12 anys)

3r cicle de primària (11-12 anys)

Tripulants d’Hypatia I que lideren aquest mòdul:
Mariona Badenas-Agustí, Comandant i Astrònoma d’Hypatia I
Ariadna Farrés Basiana, Científica i Responsable de Seguretat i Salut d’Hypatia I

Introducció

En aquest mòdul, estudiarem el nostre sistema solar i els exoplanetes, és a dir, planetes que orbiten una estrella diferent al Sol.

Activitats

Sessió en directe

Aquesta sessió ja s'ha fet. La pots recuperar en aquest enllaç.


Dones que han fet història

Font: Harvard-Smithsonian Center for Astrophysics


Des de finals del 1870 fins a la dècada dels anys 1920, més de 50 dones van treballar a l’Observatori de Harvard College (Boston, USA) classificant estrelles, fent càlculs matemàtics i processant dades astronòmiques de forma manual. Mitjançant la seva feina, aquests grups de dones –conegut com les “Computadores de Harvard”– va contribuir decisivament en el coneixement que tenim sobre les propietats fisicoquímiques de les estrelles. Amb tot, no va ser fins a molts anys després que la seva recerca va ser reconeguda pel conjunt de la comunitat científica. Entre elles, destaquen l'Henrietta Swan Leavitt o la Cecilia Payne.

Hypatia 27, solcant les estrelles rumb a Mart

Autora: Cèlia Ventura

CAPÍTOL 1. Un desig fet realitat

Tot d'una un estel fugaç va recórrer el cel, deixant pas a l'instant perfecte per demanar un desig. La Cristina va pensar, un cop més, la mateixa frase. Un desig que feia anys i panys que somiava, i que ben aviat es convertiria en realitat. Hi ha qui diu que els secrets no es poden revelar, que sinó s'esfumen a l'aire. Però ella l'havia confessat, de fet l'havia proclamat als quatre vents: volia ser astronauta. Des de petita estava enamorada del cel estrellat, d’allò que s'amagava més enllà. S'imaginava solcant l'univers com si es tractés de la mar i ella una exploradora buscant tresors en forma de racons per descobrir. En menys d'una setmana ho faria. No, no agafaria pas un vaixell, ara ja sabia que necessitava un vehicle completament diferent. Agafaria una nau espacial gegant, que havia costat molt de temps i encara més mans per dissenyar i construir. Tenia unes ganes immenses de començar aquell viatge, tantes que no li cabien al pit, i passejava amunt i avall amb un somriure gegant als llavis. S'havia entrenat i havia estudiat molt. Estava preparada físicament i mentalment. I ara, tanmateix, no podia evitar sentir que no es mereixia aquella oportunitat, que segur que algú altre ho podria fer millor. Sí, havia suat per arribar fins allà, però... i si no era suficient? I si era una impostora en aquell coet? I si no estava a l'altura de la situació? Aquell sentiment l'acompanyava des que sabia que seria una de les escollides per aquella aventura. Ho havia parlat amb l'Anna, la comandant, que tenia més experiència que ella en aquestes coses, tot i que també seria la seva primera vegada a l'espai. Ella l'havia ajudat a entendre que aquell sentiment, que alguns anomenaven la "síndrome de la impostora", no estava justificat. L'Anna li havia explicat que ella mateixa se sentia així a vegades i que estava segura que a altres tripulants també els hi passava, però que era molt important plantar-li cara. Perquè tu has lluitat molt per ser aquí, Cris, li havia dit l'Anna, i no has de deixar que ningú et digui el contrari; ni tu mateixa. La Cristina observava el cel estrellat i se sentia afortunada. Afortunada de ser allà, podent admirar aquell cel infinit. Però a la vegada se sentia orgullosa. Orgullosa d'haver-se guanyat el seu lloc com a part de la tripulació que en menys d'una setmana aniria fins a Mart.