Mòdul de Salut (11-12 anys)

3r cicle de primària (11-12 anys)

Tripulants d’Hypatia I que lideren aquest mòdul:
Carla Conejo González, Oficial executiva i Biòloga d’Hypatia I
Helena Arias, Enginyera de suport d’Hypatia I

Introducció

En aquest mòdul descobrirem com mantenir uns bons hàbits saludables a l’espai, a través de la dieta i l’exercici físic.

Activitats

Sessió en directe

Aquesta sessió ja s'ha fet. La pots recuperar en aquest enllaç.

Dones que han fet història

Font: NASA

Sunita Williams és una astronauta estatunidenca de pare indi i mare eslovaca. Durant un dels seus viatges a l’Estació Espacial Internacional va superar el récord femení d’estada més llarga a l’espai (195 dies), superat, més tard, per l’italiana Samantha Cristoforetti (200 dies). També ha superat doblement el récord femení de vegades que una astronauta ha sortit de la nau (4 i 10 vegades). Sunita és esportista, física, enginyera i militar, i fou la primera astronauta de la història en completar una marató des de l’espai (la marató de Boston de 2007), tot i que alguns mitjans de comunicació coneguts atribueixen aquest mèrit a Tim Peake, primer astronauta masculí en fer una marató a l’espai l’any 2015. Actualment està preparant el seu tercer viatge de llarga durada cap a l’Estació Espacial Internacional.
(Vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=nDCdDybegVc)

Hypatia 27, solcant les estrelles rumb a Mart

Autora: Cèlia Ventura

CAPÍTOL 3. Gelat a gravetat zero

La Sam va alliberar una bombolla d'aigua i va deixar que flotés davant seu. Ja feia mesos que estaven en aquella nau viatjant cap a Mart, però encara li semblava divertidíssim viure en un espai sense gravetat. Les activitats que abans feia sense ni pensar s'havien convertit en aventures. Va atrapar la bombolla amb la boca i va deixar anar una rialla. Seria estrany tornar a tenir gravetat quan aterressin. S'hauria d'acostumar a aquell nou lloc. A Mart el seu cos pesaria quasi un terç del que pesava a la Terra, i ara, al mig de l'espai, no pesava res de res. Quina bogeria! A vegades trobava a faltar la repetitiva vida a la Terra. No només la gravetat sinó els arbres, la pluja, el pa amb tomàquet, la família, l'olor de gespa acabada de tallar, els amics, el seu conill... A totes els hi passava alguna vegada que sentien la distància o els nervis al pit. Bé, ella ho sentia al pit, d'altres ho experimentaven a la panxa, com la Judit, i la Cris es notava cansadíssima.

Era per això que la Sam estava rebuscant entre els paquets de menjar envasats al buit que tenien. Havia vist a la Nora mirar per la finestra amb els ulls trists i tenia ganes d'animar-la. Finalment ho va trobar. Un paquet de gelat liofilitzat, la manera sofisticada de dir gelat d'astronauta. El millor gelat que tenien a l'espai (i l'únic!). El gelat normal es desfaria o es faria malbé si l'haguessin posat a la maleta, així que l'alternativa era gelat deshidratat, sense aigua. Era diferent del de casa, però deliciós igualment i ideal per moments com aquell.

La Sam va anar-se impulsant i flotant per la nau fins que va arribar a la sala on la Nora estava observant la Terra en miniatura. Era tan bonica la vista! Quina impressió que feia veure-ho tot tan petit, tan lluny... Imaginar-se als bilions d'humans en una piloteta tan petita ho posava tot en una perspectiva ben diferent.

La Nora va somriure quan va veure la Sam. Aquesta se li va posar al costat i, sense dir res, va obrir el gelat i el va partir per la meitat. Algunes engrunes van quedar flotant i les va atrapar ràpidament amb la punta de la llengua. Les dues es van quedar en silenci, amb la Nora recolzant el seu cap a l'espatlla de la Sam, mirant la finestreta; un cel infinit estrellat les envoltava. Hi ha dies tristos, i no passa res, va dir la Nora per ella mateixa. Clar, i saps què és el millor d'estar trist a l'espai? La Nora va murmurar que no. Que les llàgrimes floten, va dir la Sam assenyalant una goteta salada que s'escapava. Les dues van deixar anar una rialla i van continuar menjant gelat a milions de kilòmetres de distància de casa seva, veient els mateixos estels que veia la seva família, i enyorant-se, però emocionades per tot el que vindria.