Mòdul de Biologia (9-10 anys)

2n cicle de primària (9-10 anys)

Tripulants d’Hypatia I que lideren aquest mòdul:
Laia Ribas, Oficial del GreenHab d’Hypatia I
Cesca Cufí-Prat, Enginyera d’Hypatia I

Introducció

En aquest mòdul descobrirem la importància del material genètic i l’ADN per obtenir plantes i cultius d’aliments més resistents a les condicions de Mart.


Activitats

Sessió en directe

Aquesta sessió ja s'ha fet. La pots recuperar en aquest enllaç.

Dones que han fet història


Font: PNAS

La Nancy Hopkins (Nova York, 16 juny de 1943) és una biòloga molecular americana que treballa com a professora al l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT). És internacionalment coneguda per a la seva investigació en el camp del càncer per a estudiar virus tumorals. Ha sigut pionera en l´ús del peix zebra (Danio rerio) com a model animal de laboratori en la seva recerca, clonant múltiples gens indispensables pel desenvolupament embrionari. Ha publicat la seva recerca en centenars d’articles i ha rebut diversos reconeixements com, per exemple, ser membre de l'Acadèmia Americana d'Arts i Ciències i de l'Institut de Medicina (USA). La Nancy des de ben jove, es va adonar de la desigualtat que suposava ser una dona científica en comparació als seus homòlegs homes, fet que va fer ser-la una revolucionaria en temes d’igualtat i equitat. Així doncs, és una dona referent en el feminisme científic a qui se l’hi ha atorgat molts premis i més de 400 sol·licituds per parlar sobre la discriminació de les dones a la ciència.

Hypatia 27, solcant les estrelles rumb a Mart

Autora: Cèlia Ventura

CAPÍTOL 4. La paciència és la mare de la ciència

L'Helena es va aixecar de la cadira i es va posar davant de la tripulació. Com cada dimarts a dos quarts de deu, era l'hora de fer la reunió d'equip. La Sam sempre arribava una mica tard i la Nora prenia apunts de tot el que deien. L'Anna, la comandant, era qui dinamitzava la reunió i donava els torns de paraula. En aquelles reunions setmanals cada una explicava com anaven els seus experiments i, juntes, intentaven resoldre qualsevol problema que hagués sorgit.

L'Helena portava una mala ratxa. Ja feia tres mesos que estaven a Mart i no aconseguia els resultats que volia. Bé, no és que no obtingués els resultats que volia, perquè això no és del que es tracta la ciència, sinó que no aconseguia resultats. Res de res. Sempre, a última hora, alguna cosa no acabava funcionant com hauria de fer-ho i calia tornar a començar. No era la primera vegada que feia recerca així que ja tenia experiència amb aquelles situacions tan frustrants, però és que estant a un planeta diferent... Tot plegat li costava una mica més de pair. Hi posava hores i més hores, picava pedra i s'esforçava, però no funcionava. I cada vegada rebia la mateixa resposta per part de l'equip: la paciència és la mare de la ciència, Helena, digues com et podem ajudar i torna-ho a intentar. I així ho havia fet. Un cop i un altre.

A l'última reunió havia presentat un full en blanc, explicant que encara no havia assolit res. I s'havia sentit frustrada com mai. Però aquell dia era diferent. Perquè feia 24 hores que havia tingut un cop de sort. Va compartir amb la resta de la tripulació, amb un somriure d'orella a orella, els primers resultats que havia obtingut. Encara eren molt preliminars, però l'experiment havia funcionat, així que podia continuar. Les altres la van felicitar i li van remarcar que de sort res, que això s'ho havia guanyat i que estaven molt orgulloses de la seva perseverança. Si de normal, quan aconseguia quelcom, se sentia satisfeta, ara que hi havia treballat tant sentia com si estigués flotant pels núvols. La feina feta havia valgut la pena. Encara quedava molt per fer, però estava posant la primera pedra del que marcaria els propers passos. Es moria de ganes de continuar.