Aprendre amb les mans

5 aspectes clau per fer un bon espai maker

Tot el què cal saber per transformar la teva aula de tecnologia
«Els espais d’aprenentatge són agents de canvi en si mateix. Canviant espais, canviem la pràctica». Diana G. Oblinger
3 de març de 2022 –
 Sònia Casas

Si disposeu d’una sala àmplia i amb llum natural, com la de l’espai maker de l’Institut Pla Marcell, millor que millor, però si aquest no és el vostre cas no us desanimeu: ni una cosa ni l’altra són imprescindibles. Tampoc no us cal fer una inversió desorbitada. L’únic que necessiteu és tenir les idees clares, saber què és imprescindible comprar i què no i organitzar bé els metres quadrats de què disposeu per treure’ls el màxim de partit

Tot espai maker ha de disposar de quatre zones concretes: una per pensar, investigar i dissenyar; una altra per prototipar; una tercera per construir, el que se’n diu zona de tall, i una quarta per poder explicar o fe runa exposició del projecte. “En darrer punt és tant important com tots els altres però sovint no és té en compte, perquè és veritat això que s’apren fent però, sobretot, quan expliquem el que hem fet. És aleshores quan realment integrem l’aprenentatge», ens detalla l’Àlex Salleras, el director d’aquest centre situat a Cardedeu (Vallès Oriental).

Així és com ho van dissenyar ells ara fa quatre anys i ara estan convençuts que aquesta és una de les raons per les quals li estan traient tant de suc. Al seu espai maker hi impera un desordre ordenat, aquesta característica tan especial dels llocs pràctics on es treballa de valent perquè les persones s’hi troben a gust. Tant a gust, de fet, que fins i tot hi ha alumnes que van a passar-hi l’hora del pati o a parlar d’altres feines i projectes que tenen en marxa fora de l’àmbit STEAM.

I què ha de tenir cadascuna d’aquestes zones diferenciades? Vegem-ho!

1. A la zona creativa, diversitat de mobiliari

És evident que no és el mateix fer una pluja d’idees que muntar una maqueta. Per conversar i debatre, l’únic que ens cal és una taula neta de peces i d’objectes on posar amb comoditat els ordinadors, llibres o llibretes. En un espai maker això sembla impossible, oi? Potser una manera d’aconseguir-ho sigui disposant de dos tipus de taules: algunes d’alçada normal i d’altres d’alçada elevada amb tamborets, que sempre sembla que conviden més a executar dissenys i a guanyar mobilitat quan anem cercant peces amunt i avall per la sala. I si davant de les taules normals hi pengeu del sostre una pantalla, ja teniu també el vostre espai per exposar els projectes. Dos en un.

2. Per prototipar, impressora 3D i talladora làser

Una de les propostes del sistema STEAM és que els projectes que es desenvolupen siguin útils, és a dir, que es puguin fer servir a la vida real. Per tant, no només es fan maquetes sinó també prototips. I els dos elements clau a l’hora de prototipar són la impressora 3D i la talladora làser. Comprar una talladora nova estarà, possiblement, fora del vostre pressupost però sempre podeu intentar comprar una de segona mà, tal com van fer en aquest institut, que en va aconseguir una de professional per 12.000 €.
Sí, ho sabem, no és un import que estigui a l’abast de tots, però això no vol dir que no pogueu tenir un espai maker amb cara i ulls. Per uns 200 € podeu fer-vos amb una impressora 3D de primera, cosa que us permetrà tenir els vostres prototips… amb més temps, això sí. «Un prototip amb impressora 3D pot trigar 10 hores a fer-se, mentre que el mateix prototip fet amb làmines tallades a làser es fa en pocs minuts i te’n pot fer diversos a l’hora», detalla Salleras. En resum: la inversió amb la talladora làser s’ho val, representa el gran salt diferencial en un espai maker però si no ens la podem permetre tampoc és cap excusa per llençar la tovallola.

3. Zona neta i zona bruta

Sembla una tonteria però és important. La zona de tall, l’area de construir pròpiament dita, amb els seus taulons, trepants, broques, bateries, cargols i amb la seva pols, molta pols, és important que estigui separada de la resta. A l’Institut Pla Marcell ho han resolt amb una simple paret de vidre: efectiu i elegant. A més dels típics taulells allargassats de treball a banda i banda hi ha l’emmagatzematge de tots els petits aparells que els alumnes necessiten. «És important tenir tant aparells com grups caben a l’aula. Nosaltres podem encabir-hi sis grups, per això procurem tenir sis aparells o eines de cada. També és important que les eines siguin el màxim de similar a les professionals i que hi hagi un bon stock de material per evitar aquella situació tan frustant que és la de no poder acabar una peça perquè no hi ha cargols del número 3, per exemple», ens explica el director del Pla Marcell. No us alarmeu, una bon taller maker pot quedar ben equipat per uns 2.000€.

4. I això… on ho posem?

Ens passa a les habitacions de casa i també passa als espais maker. Fer lloc per guardar tot allò que els alumnes produeixen és tot un repte.«L’any passat els alumnes van construir una caseta de fusta perquè fes aquesta funció i ara ja estem en procés d’acabar-la, però no t’ho negaré: l’emmagatzematge és un tema que cal preveure», avisa Salleras.
De la mateixa manera, també cal preveure on llençar els retalls de fusta, de cartró, de cables, de plàstic… que no es poden reciclar. Ells els col·loquen en uns bidons blaus distribuïts en diferents racons de la sala però Salleras admet que solen resultar insuficients. «Les escoles encara no estan dissenyades per generar residus d’aquest tipus en gran quantitat. Per això, pot ser de molta ajuda preveure de bon principi un procediment per desfer-se dels residus».

5. Feminitzar l’espai

Quatre anys després d’inaugurar-lo, l’impacte de l’espai maker I dels projectes STEAM que s’hi realitzen en la vida diària de l’institut ja s’ha traduït en dues dades tangibles: l’increment en un 30% del nombre de matriculats al batxillerat científico-tecnològic i el significatiu augment de noies que han triat aquest itinerari curricular. Està clar que la millor manera d’atraure les nenes i adolescents a l’univers STEAM és cercar projectes que copsin els seus interessos, però ells també van tenir la bona pensada de decorar i pintar les parets amb colors per restar-li fredor i crear un entorn de treball més agradable.

És l’exemple de com un detall menor, com el color d’una paret, pot tenir un fort impacte. I és que tal com diu l’acadèmica especialitzada en educació Diana G. Oblinger al seu llibre Learning Spaces: «Els espais d’aprenentatge són agents de canvi en si mateix. Canviant espais, canviem la pràctica». En aquest institut de Cardedeu ho saben bé.

 

Imatges: Enrique Marco

Publicitat

Articles relacionats