Se’l considera el mag de les joguines reciclades. Arvind Gupta fa dècades que es dedica a crear joguines amb materials reciclats a través de les quals es poden explicar conceptes matemàtics, musicals i científics a les escoles més pobres de l’Índia.
A les seves conferències, sol començar dient que el millor que pot fer un nen amb una joguina és trencar-la. Em fa l’efecte que li agrada provocar…
Totalment! (riu). Però quan dic això el que vull suggerir és que cal donar als nens joguines molt senzilles perquè els infants les puguin tocar, obrir i remenar tan com vulguin. I si alguna es trenca, tampoc no és la fi del món, oi? A la majoria de les escoles de l’Índia, l’instrumental científic i tecnològic es manté tancat en armaris. Jo sóc partidari d’obrir-lo.
Per què?
Perquè els nens són naturalment curiosos i una de les maneres de saciar la seva curiositat és disseccionant i obrint les coses per veure què hi ha dins i què fa que funcionin. Per això, sempre dic que les joguines han de ser simples i s’han de poder muntar i desmuntar.
Però a les botigues els nens no solen fixar-se en les coses senzilles precisament…
Ho sé. Les joguines amb llums brillants, polsadors estridents i musiquetes són molt llamineres i, a primer cop d’ull, capten l’atenció dels nens. Però fixa’t bé. Al cap de molt poca estona de jugar-hi, perden l’interès per elles. Que el maó de LEGO, senzill i reflexiu, continuï sent a hores d’ara una joguina tan estimada no és perquè sí.
Vostè converteix en joguina una simple palleta de beure. D’on sorgeix la inspiració?
De les condicions de vida índies. Hi ha tants nens intel·ligents i espavilats que no tenen l’oportunitat d’experimentar, construir o jugar mai amb res, que se’t trenca el cor. Perquè aquests nens tinguin accés a joguines i eines instrumentals d’aprenentatge científic no ens queda més remei que utilitzar materials reciclats d’ús diari.
“Es pot aprendre ciència de forma creativa a un cost molt baix”
Molt bé, imaginem que vull fabricar una joguina. Quin és el primer consell que em donaria?
Que sobretot ho facis conjuntament amb una nena o un nen. Tu et beneficiaràs de la seva enorme creativitat i capacitat d’inventiva, et sortirà més barat i, a ell/a, li elevaràs molt l’autoestima.
Què més aporta als infants construir-se les seves pròpies joguines?
Una sensació molt física i profunda de la condició i tipologia de cada material, cosa que els fa adquirir una immensa confiança en si mateixos. Si la joguina no funciona, només vol dir que han de treballar més per fer-la funcionar. Els models i les joguines creats per ells mateixos són les que tenen un pedagògic més alt.
Els seus llibres d’activitats de ciència es poden descarregar des d’aquest enllaç. Cal solicitar accés però és concedeix a tothom qui ho demana de forma totalment gratuïta.
La seva carrera com a inventor va començar en involucrar-se en un programa de ciència rural que es va posar en marxa a l’Índia durant els anys 70. En què va consistir aquest projecte?
A la dècada de 1970 cap escola rural de l’Índia tenia un laboratori de ciències o aula de tecnologia. Tota la ciència s’aprenia de memòria. Els nens memoritzaven definicions i fórmules i les escopien als exàmens. Era una manera terrible d’aprendre ciència. El Dr. Anil Sadgopal -un doctorat de Caltech- va idear un programa per revertir aquesta situació, el Hoshangabad Science Teaching Program (HSTP). El programa pilot va començar l’any 1972 amb 16 escoles públiques rurals, a les quals se les va nodrir de materials locals que permetessin dur a terme diferents tipus d’experiments.
Va tenir èxit?
Molt! I molts científics eminents d’instituts indis es van adherir al programa, que lentament es va es va estendre a més de 1200 escoles públiques més. És la iniciativa més progressista que s’ha fet mai en l’educació científica a l’Índia. Malauradament, fa vint anys que es va tancar. A mi, personalment, em va inspirar molt i vaig fer tot el possible per tirar endavant i transmetre el seu llegat.
Parli’ns d’aquest llegat. El lideratge actual de l’Índia en tecnologia té alguna cosa a veure amb aquest programa?
La potència tecnològica índia arrenca amb la independència, quan es van crear alguns dels centres capdavanters que ara tenim en recerca tecnològica. Allò que va assolir l’HSTP va ser mostrar les possibilitats que tenien els nens indis, fins i tot aquells que vivien en pobles remots privats de tots els recursos, a l’hora d’aprendre ciència de manera creativa i eficaç a un cost molt baix.
Durant la seva vida, vostè ha visitat més de 2.000 escoles del seu país. Quines conclusions n’ha tret sobre els sistemes educatius i el fenomen?
He constatat que tant les classes, avorrides, i el sistema educatiu, estèril, continuen sense estar a alçada dels nens, sempre tan desperts i creatius. I que els mestres, en general, llegeixen molt poc sobre temes educatius. És una llàstima, perquè hi ha autors i obres de gran qualitat pedagògica que els podrien resultar inspiradors i els farien trencar certes dinàmiques que mantenen per inèrcia. Per aquesta raó, una de les meves tasques ha estat traduir més de 60 clàssics educatius a les llengües índies.
Si encara voleu saber més coses sobre Arvind Gupta i voleu veure les seves joguines en acció, no us perdeu aquesta conferència TED.
Publicitat
Articles relacionats
