Aprendre amb les mans

El projecte d’Hypatia I a la Mars Station, en 11 preguntes

Des dels experiments que hi faran fins a les seves reflexions sobre els viatges a Mart i a la Lluna
16 de maig de 2022 –
 Sònia Casas

Hi havia una vegada una dona a Alexandria anomenada Hipàcia, filla del filòsof Teó, que va dur a terme tals avenços en literatura i ciència que va aconseguir sobrepassar de llarg a tots els filòsofs del seu temps.

Sòcrates Escolàstic

 

La tripulació d’Hypatia I ha estat l’encarregada d’elaborar el curs d’astronautes per a nenes i nens d’Abacus i la plataforma Habilis.cat. Però… per què les anomenem tripulants? I què aniran a fer a l’estació anàloga d’Utah l’abril del 2023? Sabeu què implica viure en una estació anàloga? Ens ho expliquen elles mateixes en aquest reportatge.

1. El nom
Hypatia, el nom anglès del projecte,  ja ens dóna algunes pistes, doncs fa referència a un personatge històric molt concret: Hipàcia, una de las primeres dones científiques de qui tenim referència. Gran part de la seva vida va ser un misteri, però sabem que va ser una mestra de gran prestigi de l’escola neoplatònica i que va fer grans contribucions en el camp de les matemàtiques i l’astronomia.

2. Qui integra Hypatia I?
Més enllà dels noms propis i les interessants biografies de les dones científiques catalanes que la integren, (i que podeu descobrir amb tot detall aquí), la singularitat d’aquesta tripulació és 100% femenina, en una clara intenció de despertar vocacions científiques en les nenes i generar nous referents; multidisciplinar, doncs hi ha professionals del camp de l’astronomia, la biologia, la comunicació, l’enginyeria, la indústria…; multigeneracional, amb perfils junior i sènior, recent graduades i mares de família; i multisectorial, perquè hi ha dones de l’àmbit acadèmic i de l’àmbit privat, tal com va explicar a Habilis Mariona Badenas, la comandant d’Hypatia 1 i astrofísica del MIT de Massachussets.

3. Què és la Mars Station?
A l’inici de la dècada dels 2000 la Mars Society, una organització internacional dedicada a promoure l’exploració espacial de Mart i possibles futurs assentaments humans al planeta vermell, va construir una estació en ple desert d’Utah, als EUA. Des d’aleshores, acull tripulacions d’arreu del món en períodes d’entre 2 i 3 setmanes de durada.
Aquestes estades estan pensades per a científics i d’altres professionals que hi vulguin dur a terme algun experiment concret, com per exemple, un col·lectiu de metges que vulgui recrear emergències mèdiques a l’espai. Però també hi poden anar acadèmics i professionals de tots nivells que vulguin recrear una missió humana a Mart. Per tot plegat, se’n diu “estació anàloga”.

4. Què vol dir estació anàloga?
Les estacions anàlogues recreen les condicions climatològiques i orogràfiques d’un altre planeta. Això vol dir que les condicions de vida i de recerca intenten simular les limitacions que tenen les missions espacials reals, una experiència que permet estudiar amb rigor els experiments científics o emergències que s’hi volen recrear però també veure com ens afecten factors com l’aïllament, la mobilitat reduïda o el confinament en espais petits persones que no han estat específicament formades per a ser astronautes.

5. Com funciona i de quants espais es disposen?
El campus funciona amb una energia solar de 15 kW que alimenta un banc de bateries de 12 kW. Aquestes bateries proporcionen energia a les sis estructures que formen l’estació: l’habitat o Hab, els dos observatoris, el Greenhab, la cúpula geodèsica o Science Dom i el Mòdul de Reparació i Manteniment.
L’hàbitat o Hab és un edifici cilíndric de dos pisos de 8 metres de diàmetre que pot allotjar fins a set membres de la tripulació alhora. A la seva coberta inferior hi ha la sala de preparació amb els simuladors de vestits espacials, una
tanca d’aire exterior, una cambra de dutxa, un lavabo i una tanca d’aire posterior que condueix als túnels o ponts que permeten accedir a altres estructures sense sortir a l’exterior. La coberta superior té les habitacions, que inclouen una zona d’estar/treball comuna, una cuina i set cambres amb lliteres.

6. Com és el dia a dia a l’estació?
La comandant d’Hypatia I, Mariona Badenas, ja va ser-hi en una missió anterior l’any 2019. Ens explica que les temperatures al desert fluctuen molt entre la nit i el dia.. Els diferents espais estan connectats per ponts recoberts per una lona molt senzilla i quan bufa el vent “tot trontolla”. També detalla que les sortides a l’exterior no només s’han de notificar un dia abans com a mínim sinó que també s’han de justificar científicament, doncs si passa res estàs molt lluny de qualsevol centre d’emergència. “Cada vespre a les 19h, hi ha gent de tot el món que es connecta en el que és un simulador de control terrestre. És aleshores quan el comandant i el periodista de la tripulació fan un informe explicant què han fet durant el dia i, en el cas de demanar permís per sortir a l’exterior, detallen les dades GPS d’on es vol anar, la ruta, quines persones sortiran, quines es quedaran a dins, els experiments que s’hi faran…”, narra.

7. I se surt a l’exterior vestit d’astronauta?
Sí, per això cal que els membres de l’equip s’ajudin entre si a vestir-se. També cal preveure tot allò que cal agafar per fer els experiments previstos, per exemple, un cistell i una pala si el que es pretén es fer recol·lecció de terra marciana. També cal dur manuals analògics d’orientació en cas que falli la tecnologia, sistemes de ràdio, GPS, mapes… i evidentment el vestit, casc i sistemes de respiració espacials.

La recreació és tan fidel que Badenas encara recorda l’emoció que va sentir la primera vegada que va posar el peu en el “sòl marcià” del desert d’Utah

8. Quins experiments preveuen fer les tripulants catalanes?
Com que són multidisciplinars s’hi faran diversos experiments. La física, professora ICREA i fundadora de Fuelium, Neus Sabaté, vol trobar un sistema per poder crear energia i elaborar bateries en sòl marcià. També és vol intentar criar peixos zebra com a possible aliment ric en proteïna, mentre que la tripulant i biòloga Carla Conejo ens explica que ella pretén estudiar com s’habituarà l’ésser humà en les condicions de confinament espacials i, en concret, els hàbits de son i de descans, com ens afecta l’estrès, quines hormones hi intervenen…

9. Però, realment, és necessari fer aquests experiments?
Sí. Tal com ens explica l’Ariadna Farrés, una altra de les integrants d’Hypatia I i científica de la NASA, “encara se sap molt poc de com reacciona l’ésser humà a l’espai exterior i de les emergències que s’hi poden generar en cas de voler habitar-hi. L’Estació Espacial Internacional encara es troba dins del camp magnètic de la Terra i, en aquest sentit, els astronautes que hi són estan protegits. En canvi, sabem molt poc de com pot reaccionar el nostre cos en situacions llargues de microgravetat o gravetat zero.”.

10. Quan viatjarem a Mart?
Farrés també veu poc viable que es pugui viatjar a Mart en els propers vint anys, doncs més que el fet d’anar-hi el problema és la permanència al planeta roig i, sobretot, que els astronautes que hi vagin puguin tornar a la Terra. Per això, s’inclina a creure que la primera generació que viatjarà a Mart serà la dels nens i nenes que estan naixent just ara. En canvi, sí que ens augura el proper viatge de persones a la Lluna: el 2024 o, a tot estirar, el 2025. Serà el primer des del 1969!

11. La Lluna o Mart?
Tots dos! Com ens expliquen les nostres astronautes anàlogues, la tradicional dicotomia entre els partidaris de viatjar a la Lluna o a Mart ara s’ha trencat i es consideren dos viatges complementaris o, més ben dit, un mateix viatge amb dues parades. D’aquí que ja s’estigui preparant aquest viatge tripulat a la Lluna. La idea és fer-hi una estació que estigui en l’òrbita lunar, anomenada Deep Space Gateway o Plataforma Orbital Lunar, que ha de substituir a l’Estació Espacial Internacional, i que servirà, d’una banda, com a lloc per poder experimentar fora de l’abast del camp magnètic de la Terra i, de l’altra, com a terminal “d’aeroport”, abans d’emprendre el viatge a Mart.

En dos anys tornarem a la Lluna. La intenció és posar en marxa una Plataforma Orbital Lunar que a la llarga faci d’estació d’enllaç entre la Terra i Mart

Publicitat

Articles relacionats