Aprendre amb les mans

Mantenir l’interès de les nenes per les carreres STEM

Tres barreres i tres possibles solucions
18 de març de 2022 –
 Redacció

A la seu de Girona de l’entitat ENGINYER-era (premi TIC 2021) no és estrany veure nenes fent funcionar cotxes amb la força d’un globus, construint molins hidràulics o posant llums LED a peces de roba. La seva impulsora, Silvia Planella ho diu sempre molt clar: els estereotips de gènere i múltiples factors socioculturals fan que la dona tingui, encara, una escassa presència tant en l’àmbit educatiu com professional en els sectors d’àmbit STEM, és a dir, d’àmbit científic i tecnològic.

Barrera número 1. La manca de referents
Encara avui en dia no és fàcil trobar noms propis femenins que inspirin les noves generacions. Només cal fer un cop d’ull a la llista de premis Nobel del 2021: dels deu guanyadors, només un dels premiats és una dona –la filipina Maria Ressa– i va guanyar en una categoria humanística, no científica. De fet, estem ben poc acostumats a veure dones recollir el prestigiós premi suec. Des del 1901, l’han guanyat 54 dones en contraposició a 871 homes. I la majoria d’elles, com Ressa, ho han fet en categories com el de la Pau o el de Literatura.
Solució: Afegir imatges de dones matemàtiques o científiques als materials de l’aula i assignar treballs individuals o en grup que resumeixin o contextualitzin els assoliments de les dones en aquestes assignatures també pot canviar les percepcions sobre qui pertany.

Barrera número 2: l’estereotip de la maternitat
A l’etapa pre doctoral les dones representen el 55% del personal als centres de recerca, però només el 27% són líders de grup. Segons l’estudi del grup d’investigació GenTIC de l’Internet Interdisciplinary Institute (IN3) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de les 15 entrevistades, que tenen entre 18 i 29 anys, 9 consideraven que ser mare les penalitzaria i els impediria desenvolupar una carrera exitosa, un fet que consideraven que no els succeïa als seus companys homes.
Segons xifres de la UNESCO, a tot el món el 30% de les noies trien l’àmbit STEM a secundària però al final només un 3% decideix estudiar una carrer de tecnologies de la informació i la comunicació i només un 5% les de matemàtiques i estadística, respecte als homes. Pel que fa a l’Estat, en l’última publicació del Ministerio de Educación y Formación Profesional, Igualdad en Cifras MEPF 2020, la taxa de matrícula universitària de les dones representa el 55,2% de l’alumnat. De fet, el 52,4% de les dones entre 25 i 34 años té estudis superiors davant del 40,6% dels homes.
Solució: Fer visibles les dones que han estat mares i mantenen carreres científiques d’èxit alhora que es fomenten polítiques de conciliació familiar.

Barrera 3: el format dels exàmens és important
Les investigadores de l’estudi de la UOC, publicat a la revista Emerging Adulthood i liderat per la investigadora Milagros Sáinz, també han conclòs que els estereotips de gènere continuen estan presents en aquests sectors tradicionalment masculins, com l’enginyeria o la informàtica, cosa que fa que les dones infravalorin les seves pròpies capacitats per triar-les com a carreres. Però per què?
Curiosament, una anàlisi recent de les proves d’admissió a les escoles secundàries d’elit de la ciutat de Nova York va trobar que a la Stuyvesant High School (considerada la més rigorosa de la ciutat) les noies tenien millors notes de matemàtiques de nivell superior, però en general havien obtingut una puntuació inferior a la prova d’admissió, de manera que la taxa d’admissió era més baixa. Això no és perquè les noies siguin pitjors en matemàtiques, sinó que pot ser perquè encerten menys (o s’arrisquen més) en les proves d’elecció múltiple, mentre que tenen un millor rendiment amb les respostes obertes en les quals han d’escriure i raonar la resposta, segons l’estudi.
Solució: Allunyar-se de les proves d’opció múltiple (sovint un element bàsic en matemàtiques i ciències) i posar més èmfasi en les avaluacions obertes que permetin als estudiants, especialment a les noies, demostrar la seva competència mitjançant problemes de paraules o escriptura, on sentir-se més segur.

Publicitat

Articles relacionats