Aprendre amb les mans

Quatre joguines Montessori que, en realitat, no ho són

L’arc de Sant Martí, els Mini Mons, la caixa de llum i els triangles d’aprenentatge
1 d’abril de 2022 –
 Redacció

Avui sembla que totes les joguines fetes amb materials naturals o que conviden l’infant a experimentar i a ser més autònom provinguin del mètode pedagògic desenvolupat per Maria Montessori (de la qual aquí podeu llegir un article acadèmic sobre la seva interessant estada a Catalunya), però la realitat és que moltes de les joguines i eines d’aprenentatge etiquetades com a “Montessori” provenen d’altres pedagogies innovadores que, per alguna raó, no estan tan de moda però que val la pena conèixer. Us les presentem a través de quatre joguines que segurament teniu a casa o a l’escola.

L’arc de Sant Martí i els Mini Mons

Totes dues pertanyen a la pedagogia Waldorf que val a dir que és bastant diferent de la Montessori. El sistema Waldorf es basa en el fet d’aprendre jugant i en el desenvolupament de la imaginació, mentre que Montessori treballa més des del qüestionament científic i el mètode pregunta-resposta.A la Waldorf el joc lliure i simbòlic és el centre de l’educació del nen fins als 7 anys i d’aquí els Mini mons, aquestes figuretes sense cara que serveixen per construir tota mena d’històries. En aquest sistema, desenvolupat pel filòsof Rudolf Steiner, la creativitat, la música, les belles arts, els moviments i els colors són molt importants, raó per la qual una de les seves creacions estrella és l’arc de Sant Martí que els infants són capaços de convertir en una torre, un pàrquing de cotxes o, fins i tot, el cos d’una sirena.

 

La caixa de llum
Aquesta eina que s’ha convertit pràcticament en imprescindible a les escoles bressol i classes d’educació infantil no pertany al mètode Montessori (tal com sovint es comercialitza) sinó a l’enfocament Reggio Emilia.
Les escoles Reggio Emilia, que van néixer també a Itàlia però ja passada la Segona Guerra Mundial, estan basades en el treball per projectes i els interessos dels seus alumnes. Fundada pel pedagog Loris Malaguzzi se la coneix també com la “pedagogia de la sorpresa”. D’aquí que una de les seves eines més icòniques sigui la caixa de llum i que juntament amb altres recursos Reggio Emilia com són el projector, la llum negra o les projeccions immersives treballen l’estimulació sensorial, la manipulació i psicomotricitat fina i la coordinació mà-ull.

Els triangles d’aprenentatge
No, tampoc són propis del mètode Montessori sinó de l’educació Pikler o Loczy. Aquest model educatiu impulsat per la pediatra Emmi Pikler a mitjans del segle passat, busca aconseguir, igual que Montessori, l’autonomia del nen o nena però ho busca a través del moviment. És un mètode especialment útil en l’etapa de 0-2 i, sobretot, quan els infants encara no caminen. Reconeixereu una aula Pikler perquè estarà plena de tarimes, escales petites, ponts, tarimes…

En qualsevol cas, vinguin del mètode que vinguin o els anomenem com els anomenem, l’important és fer-los servir i que els infants gaudeixin al màxim de les possibilitats d’aprenentatge que tots ells ofereixen.

Publicitat

Articles relacionats